Terres de l'Ebre Antifeixistes

Moció popular per revifar el debat sobre el monument franquista de Tortosa

2010-10-01T12:48:00.003+02:00

El debat sobre el monument franquista de Tortosa tornarà al ple de l'Ajuntament, a través d'una moció popular que ja té l'aval de més d'un miler de signatures. Membres del Casal Popular Panxampla van seguir ahir l'exposició del conseller Joan Saura sobre el cens elaborat pel Memorial Democràtic, i van aprofitar l'ocasió per explicar-li la moció popular que presentaran a l'Ajuntament a l'octubre. L'objectiu del col·lectiu social és que el ple del novembre puga debatre sobre la retirada del monument de la Batalla de l'Ebre i d'altres símbols franquistes, així com d'un canvi de nom del barri 13 de Gener. Tant Saura com el cap de projectes del Memorial Democràtic, Jordi Guixé, van coincidir que tant el 13 de Gener com la plaça i l'institut Joaquim Bau haurien de canviar de nom.

Publicat a ElPunt.cat

Web del cens de simbologia franquista a Catalunya

El govern conclou que Tortosa hauria de retirar el monument franquista

2010-10-01T12:46:00.001+02:00

El Memorial Democràtic es compromet a ajudar l'Ajuntament, que haurà de negociar amb la CHE · Un cens identifica 143 símbols de la dictadura a l'Ebre.

L'Ajuntament de Tortosa hauria de retirar símbols franquistes com el monument de la Batalla de l'Ebre, la creu en memòria dels caiguts del calvari de Santa Clara o el monòlit que homenatja Joaquim Bau. Aquesta és la principal conclusió del Memorial Democràtic de la Generalitat, que per primer cop ha identificat un total de 143 símbols franquistes a les Terres de l'Ebre. El 41% són plaques d'habitatges, però també hi ha 36 altres tipus de rètols, 18 tombes i làpides i 10 monuments del franquisme. El conseller d'Interior, Joan Saura, i el cap de projectes del Memorial Democràtic, Jordi Guixé, van presentar a Tortosa els resultats i les conclusions del cens.

Una de les primeres actuacions, amb el permís del Bisbat, serà la retirada de la placa que recorda els caiguts i els màrtirs franquistes a l'església de Bot. A canvi, es posarà una altra placa al cementiri, amb els morts dels dos bàndols a Bot durant la Guerra Civil i l'exili.

Sobre el monument de la Batalla de l'Ebre, Guixé va dir que el pinacle continua sent “feixista”, i va titllar d'“actuacions de timidesa democràtica” la retirada d'alguns dels símbols després de la dictadura, com el Víctor franquista o les plaques que commemoraven la inauguració del monument per Franco, l'any 1966. Amb tot, va advertir que el monument té “un problema d'intervenció” que dificulta el seu desmantellament. Així, tot i que no està protegit per cap llei, sí que té una declaració com a bé integrant del patrimoni cultural català. A partir d'aquesta declaració, la Generalitat té un litigi amb el govern de l'Estat que obliga a pactar o negociar amb la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) qualsevol actuació patrimonial que es faci en l'àmbit del riu. Però mentre això no siga possible, el Memorial Democràtic recomana la senyalització correcta del monument, “perquè la gent sàpiga què és i què significa”. Així, Saura va aclarir que el govern català ajudarà l'Ajuntament a negociar amb la CHE, i que el Memorial Democràtic té línies d'ajuts per finançar la retirada dels símbols.

Publicat a Elpunt.cat

la inauguració del monument franquista

2010-02-02T23:24:00.001+01:00

El monument fou inaugurat el 21 de juny de 1966, sobre una pilastra de l’anterior pont de Nuestra señora de la Cinta.

La següent informació l’hem aconseguida consultant LA VOZ DEL BAJO EBRO disponible a la biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa.

EDITORIAL, número 311 portada.

“Se alzará el monumento conmemorativo de la gesta”. Dedicat als 25 anys de pau.

NUMERO, 354 (19 de maig de 1964) Discurs Rafael Fernàndez governador civil de la província:

· “Sabemos que vuestra obra de paz es el fruto sazonado de una cruzada que vos guiasteis con sabia y certeza rectoría militar y política. Hecho decisivo fue la batalla del Ebro, y evocando aquella gesta, en homenaje al caudillo de la cruzada y de los xxv años de paz española, y a los combatientes que hallaron gloria en aquella coyuntura heroica, se yergue en plenas aguas del Ebro, (…) un monumento evocador de aquella batalla…” (li donen la maqueta de l’obra a fer).

NUMERO 461, 18 juny de 1966 pag. 2
· Carta de l’alcalde de Tortosa Joaquim Fabra
o “… la inauguración del monumento a la batalla del Ebro (…) proclamando el sacrificio y heroísmo de los que cayeron en la lucha por forjar una Nueva España”.
o “Sea este monumento, lección perenne para las generaciones españolas (…) les recordará cuanto llegó a costarnos el rescatar y componer una España enviledecida y desgarrada”.
o “Para poner en permanente vigencia este símbolo de la bravura española, llega a Tortosa el hombre providencial, el Caudillo”

NUMERO 462/463 30 de juny de 1966. portada

Pag. 6 discurs del governador civil, Fenandez Martínez:
o “Por fin ha llegado la hora de rendiros vuestro tributo de admiración, de fe y de lealtad”.
o “Con este monumento completamos la trilogía de los que nuestra provincia ha erguido en memoria de la batallo del Ebro (…). Por último, éste que hoy os ofrecemos en fervorosa iniciativa surgida en el seno del consejo provincial del movimiento al cumplirse los 25 años, de esta virtuosa paz (…). Con él, queremos brindaros una prueba más de unidad, de reafirmación en los principios fundamentales del movimiento nacional, de permanencia en las supremas razones que inspiraron el 18 de julio…”.
o “Como símbolo de los nuevos tiempos y de la fortaleza de nuestro régimen, lo hemos levantado en estructura metálica de hierro”.
o “Este es, señor el monumento que hemos levantado con un propósito de homenaje a Vos, a vuestro ejército, a vuestra obra, a sus raíces y a su proyección actual y futura”.
o “La provincia de Tarragona, centrada hoy en Tortosa, siente el gozo de haber puesto en aguas de su gran río (…) una cátedra que ha de pregonar estos sentimientos, esta fidelidad a vuestro mando y a la memoria de quienes hallando gloria en la batalla del Ebro abrieron los cauces de unidad, de grandeza y de libertad de esta España que, bajo vuestra guía, vive en paz. Arriba España. Viva Franco”.

qui era Joaquin Bau?

2010-02-02T23:22:00.000+01:00

La major part de les dades han estat estretes del llibre Joaquin Bau Molla y la restauración de la monarquía de Joaquín Montserrat, editorial Actas, disponible a la biblioteca Marcel·lí Domingo. Quan s'indique una pàgina sense referència voldrà dir que és d'aquest llibre.

· Sobre Joaquin Bau, al semanari dretà Domingo “era el agente más activo de Calvo Sotelo en la conspiración. La multiplicidad de sus negocios le permitía viajar de un lado a otro, sin despertar excesivamente la sospecha de los polizontes. Los jefes de muchas guarniciones podrían decir ahora cuán poco de financieros tenían estos viajes de Bau” (pàgina 153)

· Carta al cunyat de Franco, Ramon Serrano Suñer, “recuerdo los dias amargos y duros, pero felices, de la preparación de nuestro Movimiento Nacional y los gloriosos de nuestra guerra”,( pàg. 188.)

· Ja el 4 de setembre de 1936 fou un dels pocs civils que formaven part de l'estructura administrativa de la zona feixista. Des d'aquesta data formà part de la Comisión de industria y comercio de la junta de defensa nacional de España. Col·laborava així en la planificació de la indústria de guerra al servei dels generals colpistes.

· Fou persona de confiança per fer negocis (compra d'armes) amb Hitler i Mussolini. Antonio Goicoechea (pag. 84) el va qualificar “de interlocutor amigo de Benito Mussolini”.

· Joaquin Bou fou el primer civil que va participar del primer govern de Francisco Franco, el govern de Burgos de 1936, constituït l'1 d'octubre.

· Ocupada Tortosa per l'exèrcit nacional escriuria “el mismo entusiasmo y amor a España y desprecio a la República que me acompañaron en la soledad de mi lucha españolista por Cataluña”

· I una vegada acabada la guerra, escriuria a Franco “mi felicitación por la victoria final en nuestra guerra”.

· Durant el franquisme fou president del Consejo de Estado (1965) i vicepresident del Consejo del Reino (1971).

· El mateix Franco, a títol pòstum i pels serveis prestats, li va concedir el títol de Duque de Bau, com ho va fer amb altres grans “demòcrates” com Primo de Rivera, Carrero Blanco o els militars colpistes Emilio Mola, Queipo de Llano, Juan Yagüe Blanco...

· Durant el franquisme va escriure la Ponencia sobre Cataluña, que té com a primer punt, el problema del idioma.

· Paraules de Franco, al nomenar-lo Duque de Bau “... a lo largo de dilatados años de actuación pública ha mantenido una línia de rectitud política y de fidelidad a los Principios del Movimiento Nacional...”.

· Bau sobre el dictador Primo de Rivera (pag. 296) “el general primo de Rivera, aquel gran soldado y gobernante que, como he dicho otras veces, aún después de muerto nos legó la gloriosa herencia de su hijo,...”.

· aquestes de 1972 (pag.301) sobre la dictadura franquista “es un estado de derecho como España no había conocido nunca”. Un gran demòcrata...

· les paraules pronunciades a Tortosa (La voz del Bajo Ebro, número 460 pàgina 6) “... mis palabras de experiencia y convicción, hijas de un hombre del 18 de julio, y así lo proclamo con orgullo, identificado con el espíritu del movimiento nacional...”.

contra l’homofòbia i el feixisme

2009-07-01T22:34:00.001+02:00

Actes de commemoració del 28 de juny a les Terres de l’Ebre

L’Associació de Gais i Lesbianes de les Terres de l’Ebre i el Casal Popular Panxampla van organitzar diverses activitats per tal de commemorar el dia de l’Alliberament Lesbià, Gai, Bisexual i Transsexual (LGBT), enguany emmarcat en els 70 anys de l’ocupació feixista a les nostres comarques. D’aquesta manera s’ha volgut recuperar una part de la història que ha estat sistemàticament silenciada: la repressió a lesbianes, gais i transsexuals durant els 40 anys de dictadura; alhora que s’han denunciat les rèmores que queden d’aquella època tan fosca de la nostra història i que continuen representant un atac a la llibertat sexual de moltes persones.

Els actes van començar el dijous 25 de juny amb la penjada d’una pancarta al monument feixista que hi ha al riu Ebre al seu pas per Tortosa, on es podia llegir: homofòbia és feixisme. La Policia Local va identificar diversos assistents i va comunicar que serien multats si no la despenjaven, els activistes van considerar que el que sobrava era el monument i no la pancarta, per la qual cosa no va ser despenjada.

El divendres 26 els actes van continuar al Casal Popular Panxampla amb la presentació del llibre Rosa sobre negre, un dels primers treballs historiogràfics sobre l’homosexualitat a l’Estat espanyol, amb el seu autor l’historiador de Santa Coloma de Gramenet Albert Ferrarons. L’acte va començar explicant l’activitat que els darrers anys han desenvolupat les dos entitats organitzadores i la necessitat de continuar lluitant per tal de normalitzar l’homosexualitat a les nostres terres.

Seguidament Albert Ferrarons va presentar el seu treball, que estudia l’evolució de la lluita per l’alliberament sexual i la repressió homòfoba al llarg del segle XX. Una història que ha anat alternant entre el rosa – períodes d’expressió i llibertat – i el negre – la repressió i la violència – que durant la dictadura franquista va mostrar la seua cara més ferotge, amb detencions, “tractaments mèdics” i brutals tortures contra totes aquelles persones que per la seua sexualitat representaven un perill per als pilars morals del règim. Aquesta repressió estava recolzada sobre la moralitat catòlica, sobre estudis pseudocientífics que i sobre unes lleis, com la “Ley de Vagos y Maleantes” o la posterior “Ley de Pelogrosidad Social”, que no van acabar amb la mort del dictador. També es va destacar la lluita de moltes persones, que malgrat la repressió van organitzar-se i començar a articular el moviment d’alliberament LGBT, amb el naixement de col·lectius com el FAGC (Front d’Alliberament Gai de Catalunya).

Durant el debat posterior es va parlar de les diverses convocatòries que hi haurà enguany, i diverses persones qüestionaven el paper de les empreses de l’ambient i la convocatòria que van fer per al diumenge 28 de juny, defensant que hi hagués un moviment d’alliberament crític, i no domesticat per la mercantilització, com defensa la Comissió Unitària 28 de Juny, que des de fa anys organitza la diada amb les principals organitzacions LGBT. També es va parlar de la importància de l’educació, de com afrontar situacions de bulling o de buscar eines per al professorat, amb tot es va recordar que amb la LEC se subvencionaran escoles que no accepten treballar la coeducació. Es va concloure que actualment hi ha una situació de llibertat política, i d’obertura aparent, però que encara existeix una forta homofòbia a nivell social, difícil de que s’expressa de moltes maneres, i que cal combatre amb molta pedagogia però de manera contundent.

Els actes van acabar amb un sopar popular i amb la Segona Festa Antihomofòbia, al Pub Andrògina.

Campanya per evitar que Levantina de Seguridad vigili patrimoni públic del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre

2009-02-12T19:37:00.000+01:00

L'ACCENT.CAT

Divendres, 30 de gener de 2009 11:13

Una campanya d'enviaments massius de correus electrònics al conseller de Cultura, pretén evitar que l'empresa Levantina de Seguridad, propietat de l'ultra José Luis Roberto, assumeixi la vigilància de tres monuments que formen part del Museu d'Història de Catalunya. Cultura no nega els fets i afirma que s'ha adjudicat el servei a una empresa homologada.

>> Carta per enviar al conseller Tresserras

L'empresa Levantina de Seguridad és propietat de José Luis Roberto, president del partit ultra, racista i espanyolista España 2000. Roberto també és al mateix temps president de l'Asociación Nacional de Empresarios de Locales de Alterne (ANELA), la patronal dels explotadors sexuals (ressenya de Los amos de la prostitución en España a L'ACCENT 145). Amb aquests antecedents no és estrany que aquesta empresa hagi protagonitzat múltiples incidents de caràcter xenòfob, homòfob i feixista.

Vigilància de tres monuments
A partir de l'1 de febrer i segons ha fet públic el portal Pobleviu.cat, l'empresa propietat del president d'España 2000, assumirà la vigilància i el control d'accés als castells d'Escornalbou (el Baix Camp) i Miravet (la Ribera d'Ebre) i a la cartoixa d'Escaladei (el Priorat). Els tres monuments, formen part del Museu d'Història de Catalunya, gestionat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.

Per aquest motiu s'ha engegat una campanya d'enviament massius de correus electrònics tant al conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, com el delegat territorial, Adam Manyé. El portal Pobleviu.cat ha recordat que anys enrere l'Ajuntament de Reus va rescindir un contracte amb Levantina després de l'oposició popular.

Resposta de Cultura

Cultura no nega els fets. El Departament respon als correus electrònics afirmant que "l'adjudicació del servei s'ha realitzat segons procediment negociat". En aquest tràmit administratiu hi participen "empreses homologades" com és el cas de Levantina de Seguridad. L'homologació com a empresa per prestar serveis de seguretat a la Generalitat es va produir l'any passat.

>> Carta per enviar al conseller Tresserras i el delegat territorial de Cultura

Perillen els contractes de la Generalitat de Catalunya amb Levantina de Seguridad per la massiva protesta ciutadana

2009-02-12T19:33:00.001+01:00

L’adjudicació per part de la Generalitat de Catalunya d’un contracte de seguretat per a l’empresa Levantina de Seguridad SL ha despertat un moviment massiu de protesta via internet. No és el primer contracte adjudicat a aquesta empresa, amb 200 denúncies per agressions l’any 2001, per part del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, tal com demostra aquest anunci del 2004 al DOGC. Levantina és la principal font econòmica de finançament de l'ultra José Luís Roberto i les campanyes ciutadanes contra els contractes públics amb aquesta empresa sempre han afectat la seua imatge. (dies abans de les darreres eleccions municipals tots els partits polítics valencians, a excepció del PP, van demanar la il·legalització d’España 2000 i l’anulació dels contractes públics de la Generalitat Valenciana amb el Grupo Levantina).

Just un dia després de la fracassada manifestació en Paiporta, on els inmigrants hagueren de tancar els seus comerços advertits per la policia del perill de la marxa ultra, nombrosos mitjans de comunicació es feien ressó de la denúncia feta pel portal Pobleviu.cat segons la qual “a partir del proper 1 de Febrer, l’empresa Levantina de Seguridad passarà a tenir la concessió del control d’accés i la vigilància de tres monuments de les comarques del Camp les Terres de l’Ebre que formen part del Museu d’Història de Catalunya, com són el Castell d’Escornalbou (el Baix Camp), el Castell de Miravet (la Ribera d’Ebre) i la Cartoixa d’Escaladei (el Priorat)” [veure l’expedient 2008/10 corresponent a aquesta adjudicació ací]. “Per aquest motiu, s'ha endagat des d'internet una campanya d'enviament massiu de correus electrònics al Conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras i el responsable de Serveis Territorials de Cultura a Tarragona, Adam Manyé, perquè reconsiderin aquesta decisió i revoquin la concessió”, informava Portalviu.cat. La campanya de protesta via mail va tindre un rotund èxit: “Després de l'èxit de la campanya (...) [la Conselleria de Cultura] ha respòs a les desenes de persones, que la concessió a aquesta empresa [Levantina de Seguridad, SL], propietat de l'espanyolista i xenòfob José Luís Roberto, s'ha fet mitjançant un concurs públic convocat pel Departament d'Economia i Finances a través de la Comissió Central de Subministraments, és a dir, que Cultura no hi ha intervingut, sinó que ha estat aquest Departament qui ha seleccionat l'empresa de Roberto per vigilar el patrimoni del Camp i les Terres de l'Ebre que és titularitat de la Generalitat. Davant de l'èxit de participació i mediàtic d'aquesta iniciativa, ara, la campanya s'adreça a aquest Departament per evitar que l'empresa Levantina de Seguridad obtingui concessions per part de la Generalitat i, evitar així, que amb els diners de la ciutadania del Principat es financii aquesta empresa”. Com que la Conselleria de Cultura ha explicat que la contractació de l’empresa ultra s’ha fet mitjançant un concurs públic convocat pel Departament d’Economia i Finances, s’ha redirigit la campanya d’enviament de mails de protesta al conseller d’Antoni Castells (PSC).

Els contractes de la Generalitat Valenciana amb Levantina.
El conegut historial de José Luis Roberto i la seua empresa Levantina de Seguridad ha jugat de nou una mala passada a les finances dels ultres valencians. La xarxa empresarial de Roberto veu amb terror les campanyes de pressió a les administracions públiques per part de la ciutadania (tal com va passar quan tots els partits polítics valencians, a excepció del PP, van demanar la il·legalització d’España 2000 i l’anulació dels contractes públics de la Generalitat Valenciana amb el Grupo Levantina poc abans de les eleccions autonòmiques), ja que aquests són la principal font de finançament del controvertit empresari.

Entre 1999 i 2004, Levantina de Seguridad rep contractes per part de la Generalitat Valenciana per un valor de gairebé sis milions d’euros, gairebé mil milions de pessetes, tal com informava El Plural. La polèmica ha tingut un ample ressó als mitjans de comunicació. L’edició catalana del diari El País afirmava que “en el año 2001, la empresa ya acumulaba más de 200 denuncias por agresiones y se había convertido en una habitual de los juzgados de la Comunidad Valenciana. Aquel ejercicio dos de sus trabajadores fueron condenados a 18 meses por lesiones”. L’article destacava que “los agentes de Levantina de Seguridad, en muchos casos ex policías nacionales y ex guardias civiles, están especializados en la vigilancia y control de acceso en locales nocturnos y han estado en el epicentro de numerosísimas polémicas en la Comunidad Valenciana por la agresividad de algunos de sus agentes. Varios de ellos han sido condenados. La estética de los vigilantes, más próxima a un grupo paramilitar que a un guarda de seguridad, caracteriza a los agentes de Levantina de Seguridad. También sus tatuajes y la simbología que lucen en sus atuendos, que en algunos casos recuerda a motivos neonazis”.

Contractes públics en 2004
Malauradament per als ciutadans i les ciutadanes catalanes, Levantina de Seguridad ja havia estat contractada per la Delegació Especial de l’Agència Estatal d’Administració Tributària en Catalunya (veure aquest anunci al BOE) i en 2004 pel Departament d'Economia i Finances, a través de la Comissió Central de Subministraments, objecte de la polèmica d’aquests dies (veure aquest anunci al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya).

RECULL DE PREMSA:
Una empresa vinculada a la ultraderecha vigilará monumentos de la Generalitat, El País (1/II/09). Versió en català ací.
La Generalitat cedeix la vigilància del patrimoni del Camp i les Terres de l’Ebre a Seguridad Levantina. Portalviu.cat (29/I/09).
Cultura passa la pilota a Economia i Finances. Portalviu.cat (2/II/09).
Cultura contrata a ultras para vigilar monumentos. E-notícies (1/II/09).
Campanya per evitar que Levantina de Seguridad vigili patrimoni públic del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre, L’Accent (30/I/09).
Cultura confirma haver contractat Levantina de Seguridad SL. Reagrupament.cat (2/II/09).
Ous de serp, article d’opinió de Joan Barril publicat a El Periòdic de Catalunya (2/II/09). Versió en castellà ací.
-Condena contra Levantina por forzar a sus guardas a afiliarse a Falange (El País, 23 de juliol de 1998)

DOCUMENTACIÓ:
Expedient 2008/10 (Acord marc de serveis de vigilància i seguretat): consultar ací.
Fitxa del contracte (expedient 2008/10): consultar ací.

recuperem la memòria històrica per guanyar la llibertat

2009-02-12T19:16:00.003+01:00

El divendres 16 de gener, van començar els actes de commemoració dels 70 anys de l'ocupació franquista de Tortosa, amb una xarrada a càrrec d'Empar Salvador, del Fòrum per la Memòria del País Valencià. I es va projectar el documental: El genocidi franquista a València.

Empar ens va explicar a lluita que estan duent a terme per la recuperació de la memòria històrica, la dignificació i la justícia de les víctimes del franquisme, què setanta anys després continuen sent silenciades i oblidades, moltes d'elles en fosses comunes com la del cementiri de València.

El seu testimoni va ser molt crític amb la llei de la memòria històrica i va denunciar que hi havia una memòria tendenciosa, molt preocupada en no dignificar lluitadores i lluitadors que avui deslegitimarien les pràctiques corruptes de molts governants, també molt preocupada en no molestar els hereus del franquisme i els poders fàctics. Va denuciar que sovint, com en el cas de les fosses del Cementiri de València, hi ha pactes de silenci que toquen interessos molt diversos.

La projecció del documental no va deixar a ningú indiferent, ja que el seu testimoni és colpidor. El documental ha estat realitzat a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de Barcelona, sota la direcció de Daniel López Izquierdo. Familiars de desapareguts, testimonis presencials dels esdeveniments succeïts a València durant la repressió i persones implicades en la investigació, donen una visió del terror viscut a València durant la repressió franquista.

70 anys de resistència antifeixista

2009-02-12T18:28:00.008+01:00

El passat 17 de gener es va dur a terme l’acte 70 anys de resistència antifeixista, organitzat pel Casal Popular Panxampla la mateixa setmana que es complien 70 anys de l’ocupació franquista de Tortosa. L’acte, què es va realitzar a la Plaça de l’Àngel i hi van participar més d’un centenar de persones, era un homenatge a les persones que al llarg durant aquests anys han lluitat per la construcció d’una societat justa.

L’acte va començar amb la lectura del conte El Vell al Pont, d’Ernest Hemingway, a càrrec de Carme Abril. Aquest conte està ambientat en l’entrada de les tropes franquistes a les Terres de l’Ebre.

Seguidament, Guillem Argelich, en nom del Casal Popular Panxampla, va presentar la campanya de recollida de signatures per a la retirada dels símbols feixistes.

Andy Durgan, membre de la Fundació Andreu Nin, historiador i assessor històric de la pel·lícula "Terra i Llibertat", va fer un parlament en el qual explicava la lluita que molts homes i moltes dones van dur a terme durant els anys 30 per a construir una societat més justa, i com aquesta lluita es va veure truncada per l’aixecament feixista i la guerra. Finalment, va fer una crida a la dignificació d’aquelles lluitadores i lluitadors, què després de la guerra es van trobar amb l’exili, la repressió; i una vegada mort el dictador, encara continua sense fer-se justícia i sense dignificació.

Manolo Tomàs, activista antifranquista i membre actiu de moviments socials, va explicar com va viure la represa de les lluites socials a la segona meitat del franquisme. I com, després d’un moment històric en qual podien haver-hi importants canvis socials, després de la mort del dictador, es van trobar amb una Constitución on tot estava “atado y bien atado” entre poders fàctics i dirigents polítics, mentre anava creixent la frustració social. Va acabar la seua intervenció animant a lluitar en moviments socials i tornar el protagonimse a la societat civil.

Finalment, Enric Stern i Núria Brugada, joves independentistes jutjats a l’Audiencia Nacional espanyola per injúries a la corona van denunciar com, encara avui, l’Estat espanyol té greus tics feixistes, heretats de la dictadura, com és el cas de la il·legalització de partits polítics, la discriminació de la llengua catalana, la negació del dret a l’autodeterminació o la defensa dels interessos privats d’empresaris per davant dels interessos de la societat. També van posar èmfasis en el fet que quan la gent jove reivindica un futur de llibertat i dignitat rep la repressió com a resposta, com és el cas dels joves que estan en lluites en defensa del territori, o oposant-se a Bolonya. Al mateix temps, van denunciar com, una vegada més, serà la societat qui haurà de pagar els plats trencats d’una crisi que han provocat polítics i empresaris, d’aquesta manera també van denunciar les conseqüències del sistema capitalista. Els joves també van aprofitar la intervenció per a solidaritzar-se amb jove de Vilafranca del Penedès i van animar a continuar lluitant per tots aquells drets que encara no hem aconseguit, com és el dret al propi cos.

L'acte va acabar amb l'actuació del Cor Flumine, que va cantar les mítiques cançons del front “Si me quieres escribir” i “Ay, Carmela”, i els Grallers de Jesús que van tocar els Segadors.

Finalment, moltes de les persones participants van anar a sopar al Casal Popular Panxampla.

EL VELL AL PONT d'Ernest Hemingway

2009-01-14T23:03:00.001+01:00

EL VELL AL PONT

Un home vell amb ulleres de muntura d’acer i roba plena de pols seia a la vora de la carretera. Hi havia un pont de barques que travessava el riu, i el creuaven carros, camions, homes, dones i criatures. Els carros tirats per mules muntaven trontollant per la riba rosta en sortir del pont amb els soldats ajudant-los a pujar aferrats als raigs de les rodes. Els camions s’hi enfilaven i continuaven fent via, i els pagesos caminaven feixugament enfonsats en la pols fins als turmells. L’home, en canvi, romania allà assegut sense moure’s. Estava massa cansat per proseguir caminant.

La meva missió consistia a travessar el pont, explorar el cap de pont de l’altra banda i determinar fins a quin punt havia avançat l’enemic. Fet això, vaig tornar per sobre el pont. Ara no hi havia tants carros i eren poques les persones que anaven a peu, però el vell encara era allà.

_ D’on veniu?_ li vaig preguntar.

_ De Sant Carlos _ va contestar i somrigué.

Aquella era la seva vila natal i per això li feia goig d’anomenar-la i somreia.

_ Tenia cura dels animals _ explicà.

_ Ah! _ vaig fer, sense acabar de comprendre.

_ Sí _ digué ell _. M’he quedat, sabeu, per tenir cura dels animals. Jo he estat l’últim d’abandonar la vila de Sant Carlos.

No tenia aspecte de pastor ni ramader, i observant la roba fosca coberta de pols, la cara grisa polsosa i les ulleres amb muntura d’acer, li vaig preguntar:

_ Quina mena d’animals?

_ Diversos animals _ contestà, tot brandant el cap_. Els he hagut de deixar.

Jo contemplava el pont i la comarca del Delta de l’Ebre d’aspecte africà, i em preguntava quant trigatíem a veure l’enemic, i tota l’estona escoltava per copsar els primers sorolls que indiquessin aquell misteriós esdeveniment anomenat contacte, i el vell encara continuava allà assegut.

_ Quina mena d’animals eren? _ vaig preguntar.

_ N’hi havia tres en total _ explicà ell_. Dues cabres i un gat, i després hi havia quatre parelles de coloms.

_ I els heu hagut de deixar? _ vaig preguntar-li.

_ Sí, a causa de l’artilleria. El capità em va dir que me n’anés a causa de l’artilleria.

_ I no teniu família? _ li vaig preguntar, tot vigilant l’altre cap del pont on uns quants carros davallaven a corre-cuita pel pendent de la riba.

_ No _ va respondre_, solament els animals que he dit. El gat, és clar, estarà bé. Un gat se sap espavilar, però no sé pas que serà dels altres.

_ Quines idees polítiques teniu? _vaig preguntar.

_ No en tinc cap_ va dir_. Tinc setanta-sis anys. He caminat dotze quilòmetres i ja no puc més.

_ Aquest no és un bon lloc per aturar-se _vaig fer_. Si podeu arribar-hi, hi ha camions més enllà, a la cruïlla de la carretera de Tortosa.

_ Em quedaré una estona _replicà_ I després hi aniré. Cap a on van, els camions?

_ Cap a Barcelona_ li vaig dir.

_ No hi conec ningú, cap a aquella banda _féu ell_, però moltes gràcies. Moltes gràcies altra vegada.

Em va mirar inexpressivament i fatigada; després va dir, per necessitat de compartir les seves preocupacions amb algú:

_ El gat estarà bé, n’estic segur. No cal amoïnar-se pel gat. Però els altres... què us sembla que passarà amb els altres?

_ Penso que se’n sortiran prou bé.

_ De veritat ho creieu?

_ Per què no? _vaig fer, vigilant l’altra riba on ja no hi havia cap carro.

_ Però què faran sota l’artilleria, si a mi em van dir que me n’anés de casa a causa de l’artilleria?

_ Vau deixar la gàbia dels coloms oberta? _ li vaig preguntar.

_ Sí.

_ Aleshores, volaran.

_ Sí, certament, volaran. Però els altres... Val més no pensar-hi, en els altres_ va dir.

_ Si heu reposat, jo me n’aniria _ el vaig acuitar_. Alceu-vos i proveu de caminar.

_ Gràcies_ va fer, però, en posar-se dempeus, es va bransolejar d’un costat a l’altre i després es va asseure novament sobre la pols.

_ Jo tenia cura dels animals_ va dir lentament, però ja no s’adreçava a mi_. Jo només tenia cura dels animals.

No hi havia res que pogués fer per ell. Era diumenge de Pasqua, i els feixistes avançaven cap a l’Ebre. Feia un dia gris, amb núvol baixos, de manera que els seus avions no anaven molt alts. Això i el fet que els gats se saben espavilar era tota la bona sot que el vell tindria.

Els primers quaranta-nou contes

Ernest Hemingway

Les millors obres de la literatura universal 36, Ed. 62

Traducció de Jordi Arbonès

renaix la memòriarenaix la consciència

2009-01-13T12:22:00.000+01:00

Memòria històrica i el monument de la Batalla de l'Ebre

2009-01-13T10:39:00.001+01:00

Oriol Gracià
11 de gener de 2009

La controvèrsia que ha generat el debat sobre la retirada (o no) del monument a los caídos de Tortosa m'ha deixat perplex. L'actitud dels dirigents locals ha estat lamentable, especialment la dels dos grans partits, que al cap i a la fi són els qui tallen el bacallà. CIU es posiciona en contra alegant que no hi ha demanada social basant-se en ves a saber què i el PSC hi vota a favor, però quan tenia l'alcaldia i podia moure fitxa no van fer absolutament res.

Davant d'aquesta estupefacció celebro la iniciativa popular de recollida de firmes que impulsa el Casal Panxampla. No sé si aconseguiran tots els seus objectius, però com mínim incentivaran el debat... i la descoberta de la nostra història. I aquí és on volia anar a parar, perquè ja m'he trobat més d'un company d'estudis que desconeix el simbolisme del monument a los caídos durant la Batalla de l'Ebre. I ja no parlo dels qui ignoren qui era Joaquín Bau o Manuel Moll... personatges, per cert, que dónen nom als instituts on han estudiat.

I és que per norma general, el jovent —desproveït d'aquells iaios que contaven batalletes sobre la guerra i nascuts, ja, en plena democràcia— està mermant la nostra memòria històrica. El model educatiu tampoc hi juga a favor... un sistema que prioritza —per posar un exemple— els continguts sobre la República de Weimar i passa per alt allò que va passar al període d'entreguerres a la nostra mateixa ciutat.

D'altra banda, si Tortosa fos una ciutat normal (malauradament en moltes coses no ho és) disposaria d'un museu d'història local, com la major part de ciutats mitjanes del nostre país. Un museu amb una de les sales dedicada a explicar com es va viure aquí la batalla de l'Ebre i el franquisme. Les escoles podrien anar a visitar-lo i, fins i tot, poster algun dels alumnes s'interessaria per saber una mica més sobre com era la vida en temps de sons iaios i revesiaios.

13 de gener, 70 anys de l'ocupació de Campredó

2009-01-13T10:31:00.002+01:00

Emigdi Subirats i Sebastià
13 de gener de 2009

Avui fa 70 anys de l'ocupació franquista de Campredó i de poblacions veïnes més grans com Tortosa o El Perelló. El parte de guerra corresponent de l'exèrcit feixista feia pública la següent informació: 13 de enero de 1939: Campaña de Cataluña. Por la costa también ha continuado el avance de nuestras tropas que a la citada hora de la tarde havían rebasado el pueblo de El Perelló, quedando liberada totalmente la población de Tortosa y pueblos de la Ampolla, Campredó, Hostal nou, Camarles, Jesús y Maria, La Cava y otros de menor importancia.

A Campredo la guerra s'havia viscut intensament, com a tots els pobles del tram final de l'Ebre propers al front. El poble comptava amb profundes arrels esquerranes que varen propiciar l'afiliació de nombrosos campredonencs al PSUC i al sindicat UGT durant el 1936. Alguns joves ja havien sofert la repressió posterior als fets del 6 d'octubre de 1934. Molts joves varen allistar-se com a soldats al bàndol republicà i molts varen perdre la vida. El 25 de juliol de 1938, a l'alçada de Font de Quinto, l'exèrcit republicà va iniciar una maniobra de distracció que va resultar catastròfica per als seus interessos, que donava el tret de començament a la sagnant Batalla de l'Ebre. A la torre templera de Font de Quinto es conserven tot un seguit de grafitis en llapis que varen realitzar els brigadistes que s'amagaven allí i l'usaven com a punt de vigilància del riu.

Els alcaldes campredonencs durant la guerra varen ser Josep Machí (ERC) i Eduard Rey (PSUC). El primer alcalde del franquisme a Campredó va ser Ramon Despax, el qual va donar pas a Joan Rodríguez. Alguns campredonencs varen morir a la presó com Joan Colomé i Ramon Sebastià, mentre que les baixes de joves locals als fronts de l'Ebre, Extremadura o Guadalajara varen ser nombroses. D'altres varen haver de sofrir un llarg exili a l'estat francès, com va ser el cas de Joaquim Roca, Francesc Sebastià i Pere Sanahuja.

La tragèdia del conflicte bèl·lic a Campredó ha quedat reflectida en les novel·les Vent de dalt (1997) del palamosí Xavier Guillamon, amb arrels campredonenques, i a les meues novel·les Tomàs Serra (2001) i Expedient 3295 (2003).

A partir del 13 de gener de 1939, el règim feixista va portar a terme una forta repressió ciutadana. Va canviar la toponímia existent i va imposar la llengua espanyola, aliena a aquestes terres. Malauradament, a la veïna Tortosa encara queda part d'aquesta toponímia amb el conjunt de cases que porta el nom del dia de l'entrada de la croada a la banda esquerra de la ciutat. Hi ha una total manca de voluntat política d'acabar amb la toponímia franquista per part del principal partit governant al municipi, la qual cosa és lamentable. El franquisme sociològic és vigent i vota!!! Avui, 70 anys després, hem de recordar una trista data de la història.

Iniciativa popular a Tortosa per retirar els símbols franquistes i canviar el nom del 13 de Gener

2009-01-09T18:11:00.002+01:00

Extret d'El Punt (9-Gener-2009)

El casal Panxampla portarà una moció al ple i estendrà la campanya a l'Ebre

GUSTAU MORENO. Tortosa
Dimarts, 13 de gener, es compliran 70 anys de l'ocupació de Tortosa per l'exèrcit de Franco, i el Casal Popular Panxampla ha organitzat una sèrie d'actes per recuperar la memòria històrica, homenatjar la resistència antifranquista i denunciar la presència de símbols feixistes a les Terres de l'Ebre. De fet, a més de l'acte central també han previst una recollida de signatures per reclamar la retirada de símbols «feixistes» com el monument de la Batalla de l'Ebre i el canvi de nom del barri 13 de Gener.

Un dels portaveus del casal Panxampla, Josep Sabaté, va anunciar ahir que la campanya de recollida de signatures s'iniciarà el 17 de gener, tot coincidint amb l'acte central que han organitzat a la plaça de l'Àngel. «El ple de l'Ajuntament ha rebutjat canviar el nom al 13 de Gener i també la retirada del monument, però la gent no ha pogut donar la seua opinió i nosaltres volem que el debat es visualitze al carrer», va afegir-hi. De fet, Sabaté va confirmar que les signatures serviran per avalar una moció popular que presentaran a l'Ajuntament, i que tothom podrà descarregar-se el seu formulari a través del portal d'internet www.ebreantifeixista.cat. A més, la moció també reclama el canvi de nom de la plaça i de l'IES Joaquim Bau, qui va ser l'alcalde de Tortosa durant la dictadura de Primo de Rivera i destacat polític franquista. En aquest sentit, l'objectiu del casal Panxampla és difondre els actes organitzats al territori per recuperar la memòria i denunciar el feixisme, així com crear un catàleg per advertir de la presència dels símbols franquistes que queden a l'Ebre.

En la mateixa línia, el casal Panxampla ha recordat que Tortosa va ser front de guerra durant nou mesos, des del 18 d'abril del 1938, quan les tropes de Franco van arribar a Jesús, Roquetes i Ferreries; fins al 13 de gener del 1939, quan els nacionals van travessar l'Ebre i van ocupar totalment la ciutat. Així, a Tortosa hi ha una barriada que amb el nom del 13 de Gener encara recorda allò que durant tota la dictadura va anomenar-se dia de l'alliberament. En aquest sentit, el ple de l'Ajuntament ja va rebutjar fa anys, amb la majoria dels vots de CiU i del PP, i amb l'abstenció dels regidors d'ERC, una moció d'ICV en què es reclamava canviar el nom del barri 13 de Gener. La moció va generar un intens debat polític i el portaveu republicà, Ricard Forés, al govern del convergent Ferran Bel, va defensar la seua posició recordant que l'11 de setembre és la diada nacional de Catalunya tot i que també representa la pèrdua de les llibertats.

Però al desembre passat, amb motiu del debat al consistori sobre la retirada del monument de la Batalla de l'Ebre, Forés va assumir l'errada del grup municipal d'ERC. De fet, han estat dos dels militants d'ERC a Tortosa, Jordi Roig i Emili Nieto, els que també han iniciat dues campanyes a través d'internet, a la xarxa social de Facebook. La primera campanya també pretén la retirada del monument franquista, i just aquesta setmana ha superat les 1.000 adhesions; mentrestant, la segona reclama el canvi de nom del 13 de Gener, i ja ha assolit una cinquantena de suports.

Batalla de la memòria

El realitzador ebrenc Mario Pons presentarà avui el seu tercer documental, La batalla de la memòria, que s'estrenarà al Palau de Congressos de Tarragona, precisament, el 13 de gener, efemèride de l'ocupació de Tortosa, on també es farà una projecció el 25 de gener. Pons va detallar ahir que ha volgut recuperar la memòria dels ebrencs que van patir la Guerra Civil i la batalla de l'Ebre, així com dels que van sofrir la dictadura franquista, però també dels que van donar-hi suport. A més, Pons va avançar que el film conté imatges inèdites de la inauguració del monument de Tortosa, al juny del 1966, enregistrades pel pare del músic Artur Gaya.

16 i 17 de gener recuperem la memòria històrica70 anys de resistència antifeixista

2009-01-06T21:40:00.002+01:00

Divendres 16 de gener [20:30h al Casal Popular Panxampla (Tortosa)]

recuperem la memòria històrica per guanyar la llibertat

Taula redona amb la prticipació del Fòrum per la Memòria del País Valencià i l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya.

Dissabte 17 de gener [19:30h a la Plaça de l'Àngel (Tortosa)]

70 anys de resistència antifeixista

Parlaments i música reivindicant i homenatjant les diferents generacions que han lluitat contra el feixisme.

de la revolució a la guerra, la repressió i l'exili...

amb Andy Durgan (Fundació Andreu Nin, historiador i assessor històric de la pel·lícula "Terra i Llibertat")

la lluita antifranquista, de l'esperança al desencís...

amb Manolo Tomàs (Activista antifranquista)

la Constitución i les herències del franquisme...

amb Núria Brugada i Enric Stern (Joves independentistes jutjats a l’Audiencia Nacional espanyola, per injúries a la corona)

Cor Flumine: Cantaran “Si me quieres escribir” i “Ay, Carmela”.

Presentació de la campanya de recollida de signatures per a presentar una moció de retirada del monument feixista del riu, el canvi de nom del Barri del 13 de Gener i de la Plaça i IES Joaquin Bau.

Fem-ne difusió!

2009-01-06T21:00:00.000+01:00

pots penjar aquestes imatges al teu bloc o a la teua web!

Raons per a la retirada del Monument Franquista i per al canvi de nom del 13 de Gener.

2009-01-06T20:17:00.000+01:00

Per què canviar el nom al 13 de Gener?

El 18 d’Abril de 1938 les tropes nacionals del general Franco arriben a Jesús, Roquetes i Ferreries. Dos dies abans, el 16 d’Abril a la nit, l’exèrcit republicà va dinamitar el pont de l’estat per impedir l’avanç. Durant quasi 9 mesos l’exèrcit republicà i la ciutat de Tortosa van resistir els atacs i bombardejos. Finalment, el 13 de gener de 1939, ara fa 70 anys, l’exèrcit franquista entrava a Tortosa.

Perquè és la data que commemora l’entrada a Tortosa d’un exèrcit alçat contra una democràcia, demanem el canvi de nom.

Per què canviar el nom de l’IES i de la plaça Joaquim Bau?

Si bé Joaquim Bau i Nolla (Tortosa 1897- Madrid 1973) fou elegit democràticament dos vegades (1933 i 1936) i va aconseguir la construcció de l’institut per la ciutat, no podem oblidar que va col·laborar amb dos dictadors, Primo de Rivera i Francisco Franco, i que mai durant els seus 76 anys de vida, es va desdir pels serveis prestats a la dictadura.

Si amb Primo de Rivera fou alcalde de Tortosa entre 1925 i 1930. Amb Franco va formar part del primer govern franquista de 1937 a Burgos, en plena guerra civil i quan Tortosa formava part del camp republicà. També es va dedicar als negocis (entre els seus socis estigueren per exemple els nazis).

Després fou nomenat president del Consejo de Estado (1965) i posteriorment vicepresident del Consejo del Reino (1971). El mateix Franco, a títol pòstum i pels serveis prestats, li va concedir el títol de Duque de Bau, com ho va fer amb altres grans “demòcrates” com Primo de Rivera, Carrero Blanco o els militars colpistes Emilio Mola, Queipo de Llano, Juan Yagüe Blanco...

Per què un franquista no pot donar el nom a un centre educatiu?

Perquè un centre educatiu ha de transmetre valors com el respecte i la tolerància. I perquè el consejo escolar del estado va aprovar una resolució contra els noms franquistes als centres educatius. Dels 120, un és el Joaquim Bau.

I perquè la plaça Joaquim Bau és un espai que forma part de la ciutat, d’una ciutat que vol ser moderna i mirar cap al futur.

Per què retirar el monument franquista del riu?

El monument fou inaugurat per Franco al 1965 i està dedicat al “Caudillo de la cruzada y de los veinticinco años de paz”. Mantenir-lo és continuar rendint homenatge a un general colpista i trair a una memòria històrica que no pot acceptar “veinticinco años de paz” quan molts col·lectius i historiadors han demostrat l’existència de milers d’assassinats i d’enormes fosses comunes durant la “pacífica” postguerra.

Ha perdut el monument la seua identitat? No, si bé ja no té l’anagrama personal de Franco ni les plaques commemoratives que almenys explicaven que era. Què és?
L’àguila sinó el símbol del gloriós imperi hispànic.
La creu sinó el símbol de la creuada nacionalcatòlica del caudillo.
El soldat caigut amb l’uniforme de l’exèrcit nacional.

Retirada perquè una àguila, una creu, un soldat nacional i un monument dedicat al “caudillo de la cruzada y los veinticinco años de paz” no pot representar als dos bàndols, sinó només als feixistes. Ni pot ser un monument a la pau.
I a més l’ajuntament de Tortosa no pagarà res per retirar el monument!

L'embolic del monument de Franco

2008-12-03T21:16:00.002+01:00

Extret d'El Punt (3-Desembre-2008)

«Tortosa ha tornat a ser dels nacionals», va lamentar irònicament un regidor del PSC, dilluns a la sortida del ple en què l'Ajuntament va rebutjar dues mocions d'ERC i d'ICV que reclamaven la retirada del monument de la Batalla de l'Ebre. Unes propostes que tenien poques possibilitats de prosperar, ja que CiU ja havia anunciat que hi votaria en contra, i res no feia presagiar que l'únic regidor del PP, Antonio Faura, tingués l'ocurrència de votar per la retirada del monument franquista. Per tant, no va sorprendre ningú que els vots de CiU i PP evitessen un pronunciament institucional sobre la qüestió. La retirada del monument és una qüestió que CiU no considera «prioritària», ja que a Tortosa «no hi ha demanda social» i ja «no té sentit» enderrocar el monument, 33 anys després de la mort de Franco. De fet, l'alcalde Ferran Bel havia acusat el PSC i ICV d'haver alimentat una «falsa polèmica», quan la primera de les mocions era d'ERC, el seu soci al govern municipal.

Durant el ple va quedar molt clar que ni CiU ni ERC tenien cap intenció d'erosionar l'actual pacte de govern. La portaveu de CiU, Meritxell Roigé, només atacava l'exalcalde Joan Sabaté –el PSC va ser l'únic grup que va donar suport a les dues mocions–, mentre que el republicà Ricard Forés va dedicar la majoria dels esforços a desprestigiar el paper d'ICV en tot aquest tema. El govern tortosí no va rebre gens bé que l'oferiment d'Interior per costejar la retirada dels símbols franquistes arribés a través de la premsa –El Punt va avançar la notícia el 30 d'octubre–, i han interpretat la polèmica com una maniobra d'ICV a la línia de flotació de Bel. Per això, la moció d'ERC també demanava a Interior que costegés el projecte d'una passarel·la que hauria de substituir el monument, per aprofitar la pilastra de l'antic pont de la Cinta. Així, Jaume Forcadell (ICV) va mossegar l'esquer i va presentar una altra moció, quan potser el més prudent hauria estat fusionar els dos punts de vista amb una proposta de mínims, assumible fins i tot per CiU i PP. Però ICV va denunciar que els republicans havien presentat la moció «per perdre-la», i ERC va acusar ICV de voler iniciar un procés participatiu «per guanyar temps i no fer res». Mentrestant, Bel somreia tot comprovant que s'havia sortit amb la seua. En canvi, Sabaté s'ho mirava tot amb un posat més seriós –ahir va valorar que l'espectacle del ple de dilluns va ser «esperpèntic» i «histriònic»–, conscient que l'abstenció d'ICV a la moció d'ERC, i viceversa, no permetia que es visualitzés un bloc d'esquerres demanant la retirada del monument franquista, i un bloc de dretes optant pel seu manteniment.

De fet, Sabaté va assenyalar que ERC havia presentat la seua moció a instàncies de l'executiva local, però «pactada amb CiU, perquè ja sabien que no prosperaria». «Això ha semblat una pel·lícula dels germans Marx», va dir Faura, que va denunciar que CiU ataqués el PSC quan la moció havia estat presentada per ERC, i que Forés també carregués contra Sabaté, tot i que els socialistes eren els únics que avalaven la moció. El portaveu del PP, que primer va proposar il·luminar el monument i convertir-lo en un «monument a la concòrdia», va advertir que si es feia un pont seria per sempre «la passarel·la de Franco». Faura també va provocar la reacció del ple quan va comparar el dictador amb el president Companys, «que també va aixecar-se contra la república». Però el més inquietant va ser quan Forcadell va dir que un regidor de CiU s'estava «mossegant el llavi» pel fet d'haver de complir la disciplina de grup en la votació.

Tortosa es queda a tres vots de la retirada del monument franquista

2008-12-02T21:20:00.002+01:00

Extret d'El Punt (2-Desembre-2008)

El ple de l'Ajuntament rebutja les mocions d'ERC i d'ICV, que van acabar intercanviant-se retrets

El ple de l'Ajuntament de Tortosa va rebutjar ahir dues mocions d'ERC i d'ICV en què es reclamava la retirada del monument de la batalla de l'Ebre. La proposta d'ERC, que també proposava la substitució del monument franquista per una passarel·la de vianants, va ser rebutjada amb els vots en contra de CiU i el PP, i ICV s'hi va abstenir. I la moció d'ICV, que apostava per obrir un procés de participació per decidir el futur del monument, també va ser desestimada amb els vots de CiU i el PP, i l'abstenció dels republicans. Només el PSC va votar a favor de les dues mocions. ERC i ICV es van intercanviar alguns retrets.

La moció d'ERC va rebre vuit vots a favor –els dos regidors republicans i sis vots del PSC, ja que la socialista Consol Cordero va haver d'absentar-se del ple per motius familiars–, i es va quedar a només tres vots d'aconseguir la retirada del monument de la batalla de l'Ebre. De fet, l'Ajuntament de Tortosa mai ha estat tan a prop de decidir la retirada del monument franquista, tot i que CiU –soci de govern amb ERC– només va necessitar la complicitat de l'únic regidor del PP, Antonio Faura, per deixar les coses tal com estan. L'abstenció de Jaume Forcadell (ICV) hauria estat anecdòtica, però finalment no hi va haver cap acord per fusionar les mocions, i els retrets entre l'ecosocialista i el portaveu d'ERC, Ricard Forés, van ser constants. De fet, els dos regidors republicans també es van abstenir quan es va votar la moció d'ICV, i només el PSC va donar suport a les dues propostes sobre el futur del monument.

Excuses pel 13 de Gener Forés va començar el debat admetent que ERC es va equivocar quan fa uns mesos es va abstenir sobre la necessitat de canviar el nom al barri 13 de Gener, data que commemora l'ocupació franquista de Tortosa. En la mateixa línia, Forés va defensar que cal retirar el monument i construir una passarel·la per aprofitar la pilastra de l'antic pont de la Cinta, «perquè no hi ha res més útil i millor que un pont, per simbolitzar la pau». Per la seua banda, Forcadell va felicitar ERC pel seu canvi de parer sobre el 13 de Gener, però va acabar recriminant que Forés havia presentat la moció per marcar perfil propi al govern de Ferran Bel. De fet, el portaveu d'ICV va acusar ERC de saber que no s'aprovaria.

CiU i ERC, vots diferents A més dels continus retrets entre ERC i ICV, que s'acusaven mútuament de no tenir clar què cal fer amb el monument i de no creure en la participació ciutadana, qui va rebre més crítiques va ser el portaveu del PSC, Joan Sabaté. Així, tant Ricard Forés (ERC) com Meritxell Roigé (CiU), tots dos al govern, van acusar l'exalcalde de no haver fet res en vuit anys per retirar el monument franquista, i fins i tot d'haver-lo protegit com a bé del patrimoni cultural català en el catàleg del pla d'urbanisme. Forés només va «lamentar» no haver convençut els deu regidors de CiU de la necessitat de retirar un monument que «enalteix el règim totalitari de Franco».

Cinc tòpics sobre el monument franquista de Tortosa que també es poden enderrocar

2008-12-01T21:21:00.002+01:00

Extret de La Marfanta:

En poc més d'una hora començarà al saló de sessions de l'Ajuntament de Tortosa un ple en què se sotmetran a votació dues mocions [una d'ERC i una altra d'ICV] sobre el futur del monument de la Batalla de l'Ebre. El tema ha generat un intens debat durant els últims dies, i no només a l'ebresfera o en l'àmbit d'internet. Tant els partidaris de retirar el monument franquista com els que aposten per mantenir-lo han fet servir tot tipus d'arguments per justificar la seua posició; però també s'han escoltat i s'han llegit una sèrie de tòpics que ens obliguen a desmontar-los. Així, tot seguit oferim cinc d'aquests cinc tòpics habituals, que es poden enderrocar amb la paraula...

1.- Tortosa ja va retirar tots els símbols franquistes que tenia el monument. Només es van traure el Víctor (anagrama personal de Franco) i les lletres de la part dreta de la pilastra, en què es llegia la dedicatòria "Al Caudillo de la Cruzada y de los veinticinco años de paz". Més recentment s'han tret les plaques que commemoraven la inauguració del monument, i que com a mínim servien per situar-lo en un context històric. Però encara continuen presents l'àguila imperial, símbol amb què el franquisme volia retornar al gloriós imperi hispànic, de la mateixa manera que també van utilitzar l'àguila imperial el règim feixista de Mussolini a Itàlia i l'Alemanya nazi de Hitler. La creu tampoc és un element neutre o senzillament catòlic, tenint en compte que el monument va dedicar-se al Caudillo de la Cruzada nacionalcatòlica. Pel que fa a l'escultura del soldat caigut que agafa l'estrella, guia dels mariners perduts en alta mar, caldria veure'l de més a prop per comprovar quin és l'uniforme que vesteix. També la mateixa estructura punxaguda que vertebra el monument està formada per dues sagetes, que recorden el yugo y las flechas de l'escut de Falange [cal tenir en compte que el Día de los Caídos era el 29 d'octubre, el mateix dia en què també se celebrava l'aniversari de la fundació del partit únic del franquisme]. En qualsevol cas, també és cert que va ser un error fragmentar el monument sense retirar-lo completament, ja que d'aquesta manera es va vulnerar el dret moral a la integritat de l'obra d'art que té tot autor, en aquest cas l'escultor Lluís M.Saumells. Traure el Víctor i deixar l'àguila va ser com pintar-li les celles a la Mona Lisa, o com posar-li calçotets al David de Miquel Àngel. Tot el monument s'hauria d'entendre com una unitat indivisible, i si calia retirar elements franquistes també calia enderrocar-lo sencer, perquè el monument era franquista de cap a peus.

2.-No cal retirar el monument perquè a Tortosa no hi ha demanda social. Ningú pot assegurar que a Tortosa no hi haja una demanda social sobre la necessitat d'enderrocar el monument, perquè almenys recentment no s'ha fet cap enquesta, cap referèndum o cap sondeig d'opinió científic sobre aquesta qüestió. De totes maneres, tampoc va fer-se cap enquesta per canviar el nom de l'actual avinguda de la Generalitat, abans anomenada Avenida del Generalísimo. Tampoc van preguntar a la gent si volien que es digués avinguda de la Generalitat o avinguda de Reus, que era el nom que tenia abans de la guerra, per l'ajuda que la capital del Baix Camp va lliurar a la ciutat de Tortosa durant la gran inundació del 1907.

3.-El monument de la Batalla de l'Ebre forma part del paisatge urbà i és un dels més fotografiats de Tortosa. Que forme part del paisatge urbà no vol dir res. També forma part del paisatge urbà el pavelló firal de Remolins, i fa només quatre anys no existia. O els molins del parc eòlic del Coll de l'Alba, als quals ja sembla que ens hem acostumat. Potser és cert que els turistes fan moltes fotos al monument, però també ho farien si al mig del riu hi hagués un monument a la baldana. De fet, nosaltres també faríem moltes fotos si anéssem a Alemanya i encara trobéssem algun element que exaltés el nazisme. Si l'Ajuntament pensés realment que el monument és un reclam turístic, l'hauria inclòs en els diferents materials de promoció turística que s'han editat a Tortosa. En canvi, el monument franquista no apareix als díptics de l'activitat Viu lo Riu, ni al nou catàleg turístic Tortosa, la llum de l'Ebre. Tampoc apareix entre els indrets a visitar que recomana el web municipal.
4.-No hem de retirar el monument perquè es quedaria la pilastra buida. El monument només forma part del paisatge tortosí des de fa 42 anys. De fet, només 12 anys en dictadura, i 30 anys més en democràcia. Però la pilastra de l'antic pont de la Cinta va estar buida ni més ni menys que durant 28 anys. De fet, una de les primeres reivindicacions veïnals a Ferreries durant la dictadura va ser la reconstrucció del pont, però les autoritats locals i provincials van preferir aixecar un monument a major glòria del Caudillo, just en un moment en què els tradicionalistes i els franquistes de la vella guàrdia veien perillar els seus llocs de poder per l'arribada dels tecnòcrates, partidaris d'un major aperturisme del règim. Per tant, es pot interpretar també com un monument reaccionari, contrari a l'apertura del franquisme.

5.- El monument és un homenatge als caiguts dels dos bàndols. Ja des del dia de la inauguració, la propaganda franquista va intentar fer veure que el de Tortosa era un monument de record als soldats caiguts tant al bàndol rebel com al republicà. Però és prou sabut que els 25 años de paz no van ser tan pacífics, i que el perdó que Franco havia promès als republicans que s'entregessen havia estat una trampa. La llegenda "A los combatientes que hallaron gloria en la Batalla del Ebro" i la iconografia nacionalcatòlica també indica que el monument només estava dedicat als vencedors i per extensió als defensors de la fe.